Nota del Blog 1ª Avaluació

ELS MEUS AMICS I JO

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

PROJECTES MAV

És un projecte audiovisual per a l’ensenyament que es dona a catalunya; consisteix en la formació en tecnologies de la informació i la comunicació, que es realitzara en centres publics d’educacio infantil, primaria i secundaria en el curs 2007-2008.

Els seus objectius consistiesen basicament en:

- Integrar les TIC en les diverses àrees curriculars per treballar-hi amb l'alumnat.

- Treballar i desenvolupar els projectes de centre amb l'adequat substrat TIC-MAV.

Els seus continguts es fonamenten essencialment en els recursos del mateix centre i s’incideix en l’organització i utilització quotidiana, adient i coherent amb el projecte de centre.

S’incideix sobretot en:

- Formació en metodologies d'ús de les TIC per a totes les persones assistents.

- Formació específica segons àrees curriculars.àrees curriculars

ICONA

Una icona (del grec clàssic que volia dir "imatge", a través del rus amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist, o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada al cristianisme ortodox.
Una icona (del grec ?imatge?) és una imatge, quadre o representació; és un signe o símbol que substituïx a l'objecte mitjançant la seva significació, representació o per analogia, com en la semiòtica. En el camp de la informàtica, una icona és un petit gràfic en pantalla que identifica i representa a algun objecte (programa, comando, document o arxiu), usualment amb algun simbolisme gràfic per a establir una associació.

Símbol

Un símbol és una representació d'una ideade manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia. Segons, Charles Sanders Peirce és un tipus de signe especial. La seva etimologia deriva del grec ( σύμβoλoν ) que vol dir aproximadament "llançar amb" o "juntar amb", és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant les dues.

SIGNE

És una unitat capaç de transmetre continguts representatius, és a dir, és un objecte material, cridat significant, que es percep gràcies als sentits i que en el procés comunicatiu és portador d’una informació cridada significat.

Hi ha diferent classes de signe com per exemple:

· Signe lingüístic, la classe d’asociació mes important en la comunicació humana que remet a altre realitat que no està present. Consta d’un significant, un significat i un referente produién-se una relació inseparable entre ells denominada significació. · Signe d’interrogació un signe de puntuació que denota una pregunta.
· Signe de puntuació una eina de l’escriptura i la seva funció es fer mes entendible un text.
· Signe diacrític un signe gráfic que dóna als signes escritos un valor especial.
· Signe clínic qualsevol manifestació d’una enfermetat o alteració de la salut i que es fa evident en la biología del malalt.

L'art Romànic

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.

El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.

En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Només a l'exterior dels absis i murs s'hi ressaltava alguna lesena i arcuació cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.

A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l'estil gòtic

L'art Gòtic

L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
L’arquitectura religiosa té diverses característiques.:
augustinians, mercedaris, carmelitans i, sobretot, franciscans, amb convents i esglésies d’absis cobert amb volta nervada i, sovint, amb cobertes de fusta entre arcs diafragmes de pedra. Hi ha, però, edificis com l’esplèndid convent franciscà de Pedralbes, on l’església és coberta amb voltes de creueria de pedra. Entre els convents dominicans, l’exemple millor és l’església de Santa Caterina de Barcelona, totalment destruïda, amb voltes de creueria i absis amb dos rengles de finestrals

L'art renaixentista

• El Renaixement és un estil artístic que neix a Itàlia, on la proximitat dels monuments romans fa que davant els estils que venen del nord (el gòtic) els artistes italians cerquin les arrels de la bellesa en els cànons clàssics.
• Els precedents del renaixement que es desenvolupa al segle XV cal buscar-los en el propi gòtic italià del duecento (s. XIII) i el trecento (s. XIV) tan allunyat del gòtic francès.

Característiques :

• El renaixement posa a l’home al centre del món, és antropocèntric, es cercarà l’equilibri entre la mesura de l’home i la dels edificis
• Sentit unitari de l’obra artística, es busca l’equilibri entre l’interior i l’exterior, entre escultura i pintura, per aconseguir una obra unitària
• Art i humanisme: L’art renaixentista té les seves bases en el moviment intel·lectual dit humanisme.

Un moviment que cerca retrobar l’esplendor del món antic, llegint els clàssics en la seva llengua original, discutint sobre tractats de tota mena, agricultura, filosofia, matemàtiques, art, gastronomia... Les corts italianes es converteixen en espais on els humanistes troben protecció i temps per escriure llibres emulant els antics. Els artistes formen part d’aquests intel·lectuals, neix el prototip d’humanista coneixedor de moltes ciències i a més artista.